Descobreix el nou equipament INDIBA Activ a CGO
13 octubre, 2020
Rehabilitació Respiratòria INDIBA
14 gener, 2021

Vaginisme, el gran desconegut.

“Em fa mal quan tinc relacions”, “no puc fer servir tampons, no entren”, “quan vaig al ginecòleg no pot fer l’exploració”…. Aquestes frases les escoltem habitualment a la consulta de fisioteràpia uro-ginecològica. Es tracta de les Disfuncions Sexuals.

El vaginisme és una disfunció sexual femenina que es caracteritza per una contractura involuntària dels músculs del Sòl Pelvià. Impossibilita la penetració vaginal en les relacions sexuals, introduir un dit o un tampó, fent impossible o molt dificultosa una revisió ginecològica.

El vaginisme es pot classificar en:

Vaginisme primari: sempre ha existit (des del naixement), la penetració ha estat impossible. És principalment un vaginisme total i se sol descobrir a la pubertat.

Vaginisme secundari: es desencadena per causes físiques i sol venir per una malaltia o per una determinada situació traumàtica (abús físic o un part traumàtic). Les dones poden arribar a introduir un tampó, però tenen dolor durant el coit.

Si la penetració és possible de forma parcial o completa i resulta dolorosa, llavors parlem de disparèunia.

És bàsic un diagnòstic correcte, tant si la persona ve derivada de Ginecologia, de PsicoSexologia o el fem nosaltres a Fisioteràpia del Sòl Pelvià.

El treball multidisciplinari és indispensable en aquest tipus de patologies. Un cop fet el diagnòstic, el tractament fisioterapèutic consisteix en:

• Presa de consciència corporal de la zona pelviana (coordinat amb PsicoSexologia).

• Teràpia amb Indiba de Sòl Pelvià.

• Entrenament pelvià: treball específic de la musculatura pelviana, per aprendre a treballar els músculs vaginals i practicar la contracció – relaxació d’aquests (exercicis de Kegel) • Exercicis de dilatació amb dilatadors de vàries mides (dilatadors de pyrex).

• Biofeedback.

• Electroestimulació externa inicialment i interna (segons va evolucionant).

Els resultats varien en funció del grau de disfunció sexual que presenti la pacient, de la resposta al tractament, de la pròpia predisposició d’ella, etc.

I el que és molt important: la parella. Involucrar a la parella en el diagnòstic i en el procés de tractament contribueix a la millora d’aquestes disfuncions sexuals.

DEMANA CITA
Cat